jueves, 27 de marzo de 2008

Dibuixos primavera 2008

La piràmide dels menjars, (18 de juny 2008)


Mari i Pere / tenim la peli / de cotxes embruixats / tots els números / de l'1 al 10. Magalí (15/06/08)
Ratolins, (11/05/08)

Granota, (30/0408)




Gerro amb flor de paper (còpia del natural), (28/04/08)

Gerro amb flors, (28/04/08)

Fruiter, (28/04/08)

Xilofon, (28/04/08)

Xilofon, (27/04/08)

(24/04/08)

Careta, (21/04/08)








Dibuix de la Lucia fet per a la Magalí




Vestits de les tres bessones, (13/04/08)

Coses dels homes primitius, (07/04/08)

Caçador de bolets, (02/04/08)

La mar, (25/03/08)

Convit de ratolins, (24/03/08)

Terra de meravelles, (23/03/08)


















La muntanya dels quatre robins, (22/03/08)

domingo, 2 de marzo de 2008

Els que m'estimo

Magalí fent llistats d'amics a ordinador

MAGALÍ
FEDE
LAIA L.

MÍRIAM
ADRIÀ

HENAR
LAIA G.
LUCIA
LLUC

HUGO
CARLOTA
ROSA MARIA

ELSA
CARLES
PERE
MARI

Pere, Carles, Magalí, Mari i Elsa a Jericó (11/09/2001)

Magalí i Milena

Magalí i Pere

Magalí i Mari

Elsa i Milena a Jericó

Milena, Magalí, Elsa i Marçal a Montjuïc

Les yeux d'Elsa

Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire

A l'ombre des oiseaux c'est l'océan troublé
Puis le beau temps soudain se lève et tes yeux changent
L'été taille la nue au tablier des anges
Le ciel n'est jamais bleu comme il l'est sur les blés

Les vents chassent en ain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure

Mère des Sept douleurs ô lumière mouillée
Sept glaives ont percé le prisme des couleurs
Le jour est plus poignant qui point entre les pleurs
L'iris troué de noir plus bleu d'être endeuillé

Tes yeux dans le malheur ouvrent la double brèche
Par où se reproduit le miracle des Rois
Lorsque le coeur battant ils virent tous les trois
Le manteau de Marie accroché dans la crèche

Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux

L'enfant accaparé par les belles images
Ecarquille les siens moins démesurément
Quand tu fais les grands yeux je ne sais si tu mens
On dirait que l'averse ouvre des fleurs sauvages

Cachent-ils des éclairs dans cette lavande aù
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au fillet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août

J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
O paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeus sont mon Pérou ma Golconde mes Indes

Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Mois je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa

Louis Aragon


Els ulls d'Elsa

Els teus ulls són tan profunds que inclinant als teus ulls els meus per veure,
en el seu fons he vist tots els sols reflectits,
i el salt cap a la mort de tots els desesperats,
els teus ulls són tan profunds que hi he perdut la memòria.

A l'ombra dels ocells és un mar en tenebres;
de sobte el bon temps s'aixeca i els teus ulls canvien;
l'estiu retalla el núvol al taller dels àngels,
el cel no és mai tan blau com sobre les espigues de blat.


Torna al blau la boira del vent perseguida;
més diàfans els teus ulls oberts sota les llàgrimes;
ni encara després de la pluja els cels brillen tant;
el vidre blau no és mai tan blau com en la ferida.

Madona dels set dolors, foc humit,
set espases van trencar el prisma de colors;
el dia és més punxant nascut entre clamors,
i el nocturn rellent, més blau ennegrit.

De les melangies en la plàcida febre
reobres amb els teus ulls camins d'epifania.
Batent el cor, el mantell de Maria
al temps els Tres Mags van veure al pessebre.

Al maig de les veus n'hi ha prou amb un salteri
per a tots els crits i totes les cançons;
guarda un troç de cel llumeners per milions,
on falten els teus ulls amb el seu doble misteri.

L'infant abassegat per les belles imatges,
desmesuradament menys estupefacció espaia,
que si engrandeixes els teus ulls, insoluble fal·làcia,
com ratxa que obrís les flors salvatges.

Amagues els teus llampecs al mig de l'espígol
on els insectes viuen els seus amors violents?
Pres estic en el llaç de les estrelles que filen,
com un mariner que mor ofegat en ple mes d'agost.

Vaig extreure aquest radi de la pechblenda;
vaig calcinar els meus dits al seu foc prohibit;
paradís mil cops recobrat i perdut,
els teus ulls són mi Perú, mi Golconda, mi daurada llegenda.

I va succeir que una bona tarda el món es va trencar;
en els esculls que els nàufrags van encendre ,
els veia brillar sota la mar
els ulls d'Elsa,
els ulls d'Elsa, els ulls d'Elsa .