Jocs florals 2010. 3r Primària Llunes. CEIP Baloo

L'unicorn daurat de Magalí Sureda de la Fuente

La proa

Estic a la proa del vaixell.
Noto el vent, sento els ocells,
Veig les onades.

Ara estic sense un peu
Ara estic sense l'altre.


Noto el vent,
Sento els ocells,
Veig les onades.


Veig els dofins i m'assec a pescar.
Noto el vent, sento els ocells,
Veig les onades.

Primavera

L'aneguet multicolor

Hi havia una vegada una mare ànec que vivia en un llac a la vora de la ciutat d'Hamelin.
Un dia de sol la mare ànec va pondre cinc ous. Totes les veïnes estaven fent cua per veure'ls.
Van passar les setmanes i es van trencar els ous i van sortir cinc aneguets.

Els eren en Pac, la Pec, en pic, la Poc i en Puc. En puc era diferent dels seus germans, era lila i si tocava l'aigua el seu color canviava, es convertia en gris.
Quan es va fer gran va decidir que marxaria de casa a veure món.

Unes setmanes més tard va trobar una muntanya molt alta on hi vivia una família de guineus que van deixar que en Puc dormís a la seva casa.
L'endemà al matí es va despertar i va marxar.

Al cap d'una estona va trobar un niu de serps. el Puc va tenir una idea, va agafar un pal i el va tirar. Les serps van anar a buscar el pal i ella va poder passar pel camí.
Dos dies més tard, sense haver dormit, va trobar un bosc a la vora d'un castell encantat.
En Puc va entrar al bosc, primer va trobar tres bruixes molt bones que li van donar quatre llavors.
La segona cosa que va trobar van ser cinc fades bones que li van dir on era el camí de sortida del bosc.
Al sortir va veure un llac amb arbres fruiters, flors de tots els colors i, fins i tot, hi havia uns ànecs com ell. En Puc es va posar a plorar i un ànec li va dir:
-- Et vols quedar amb nosaltres?
I ell va contestar:
-- No! Prefereixo fer viatges i aventures.
Va ser feliç d'haver trobat aquella família d'ànecs però va continuar viatjant.
En Puc se'n va anar al desert i després al Pol Nord.

Lletra d'una cançó per ser musicada per l'Henar

Estic a la proa del vaixell (3)
noto el vent,
veig els ocells,
sento les onades.
Ara estic sense un peu,
ara sense l'altre.

Els que m'estimo

Magalí fent llistats d'amics a ordinador

MAGALÍ
FEDE
LAIA L.
MÍRIAM
ADRIÀ
HENAR
LAIA G.
LUCIA
LLUC
HUGO
CARLOTA
ROSA MARIA
ELSA
CARLES
PERE

MARI

Pere, Carles, Magalí, Mari i Elsa a Jericó (11/09/2001)

Magalí i Milena

Magalí i Pere

Magalí i Mari

Elsa i Milena a Jericó

Milena, Magalí, Elsa i Marçal a Montjuïc

Les yeux d'Elsa

Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire

A l'ombre des oiseaux c'est l'océan troublé
Puis le beau temps soudain se lève et tes yeux changent
L'été taille la nue au tablier des anges
Le ciel n'est jamais bleu comme il l'est sur les blés

Les vents chassent en ain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure

Mère des Sept douleurs ô lumière mouillée
Sept glaives ont percé le prisme des couleurs
Le jour est plus poignant qui point entre les pleurs
L'iris troué de noir plus bleu d'être endeuillé

Tes yeux dans le malheur ouvrent la double brèche
Par où se reproduit le miracle des Rois
Lorsque le coeur battant ils virent tous les trois
Le manteau de Marie accroché dans la crèche

Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux

L'enfant accaparé par les belles images
Ecarquille les siens moins démesurément
Quand tu fais les grands yeux je ne sais si tu mens
On dirait que l'averse ouvre des fleurs sauvages

Cachent-ils des éclairs dans cette lavande aù
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au fillet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août

J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
O paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeus sont mon Pérou ma Golconde mes Indes

Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Mois je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa

Louis Aragon

Els ulls d'Elsa

Els teus ulls són tan profunds que inclinant als teus ulls els meus per veure,
en el seu fons he vist tots els sols reflectits,
i el salt cap a la mort de tots els desesperats,
els teus ulls són tan profunds que hi he perdut la memòria.

A l'ombra dels ocells és un mar en tenebres;
de sobte el bon temps s'aixeca i els teus ulls canvien;
l'estiu retalla el núvol al taller dels àngels,
el cel no és mai tan blau com sobre les espigues de blat.


Torna al blau la boira del vent perseguida;
més diàfans els teus ulls oberts sota les llàgrimes;
ni encara després de la pluja els cels brillen tant;
el vidre blau no és mai tan blau com en la ferida.

Madona dels set dolors, foc humit,
set espases van trencar el prisma de colors;
el dia és més punxant nascut entre clamors,
i el nocturn rellent, més blau ennegrit.

De les melangies en la plàcida febre
reobres amb els teus ulls camins d'epifania.
Batent el cor, el mantell de Maria
al temps els Tres Mags van veure al pessebre.

Al maig de les veus n'hi ha prou amb un salteri
per a tots els crits i totes les cançons;
guarda un troç de cel llumeners per milions,
on falten els teus ulls amb el seu doble misteri.

L'infant abassegat per les belles imatges,
desmesuradament menys estupefacció espaia,
que si engrandeixes els teus ulls, insoluble fal·làcia,
com ratxa que obrís les flors salvatges.

Amagues els teus llampecs al mig de l'espígol
on els insectes viuen els seus amors violents?
Pres estic en el llaç de les estrelles que filen,
com un mariner que mor ofegat en ple mes d'agost.

Vaig extreure aquest radi de la pechblenda;
vaig calcinar els meus dits al seu foc prohibit;
paradís mil cops recobrat i perdut,
els teus ulls són mi Perú, mi Golconda, mi daurada llegenda.

I va succeir que una bona tarda el món es va trencar;
en els esculls que els nàufrags van encendre ,
els veia brillar sota la mar
els ulls d'Elsa, els ulls d'Elsa, els ulls d'Elsa .