Mostrando entradas con la etiqueta Poema Mistral. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Poema Mistral. Mostrar todas las entradas
sábado, 28 de junio de 2008
miércoles, 20 de febrero de 2008
Mistral. Mirèio, chant III

O Magali, ma tant amado,
Mete la tèsto au fenestroun !
Escouto un pau aquesto aubado
De tambourin e de viouloun.
Es plen d'estello aperamount !
L'auro es toumbado ;
Mai lis estello paliran,
Quand te veiran !
- Pas mai que dòu murmur di broundo
De ton aubado iéu fai cas !
Mai ièu m'envau dins la mar bloundo
Me faire anguielo de roucas.
- O Magali ! se tu te fas
Lou pèis de l'oundo.
Ièu lou pescaire me farai,
Te pescarai !
- Oh ! mai, se tu te fas pescaire,
Ti vertoulet quant jitaras,
Ièu me farai l'aucèau voulaire ,
M'envoularai dins li campas.
- O Magali ! se tu te fas
L'aucèu de l'oundo,
Ièu lou cassaire me farai,
Te cassarai !
I perdigau, i bouscarido,
Se vènes, tu, cala ti las,
Ièu me farai l'erbo flourido
E m'escoundrai dins li pradas.
- O Magali ! se tu te fas
La margarido,
Ièu l'aigo lindo me farai,
T'arrousarai.
- Se tu te fas l'aigueto lindo,
Ièu me farai lou nivoulas,
E lèu m'enanarai ansido
A l'Americo, perabas !
- O Magali ! se tu t'en vas
Alin is Indo,
L'auro de mae ièu me farai,
Te pourtarai !
- Se tu te fas la marinado,
Iéu fugirai d'un autre las :
Iéu me farai l'escandihado
Doù grand soulèu que found lou glas !
- O Magali ! se tu te fas
La souleiado,
Lou verd limbert iéu me farai
E te béurai !
- Se tu te rendes l'alabreno
Que se rescound dins lou bartas,
Iéu me rendrai la luno pleno
Que dins la niue fai lume i masc !
- O Magali ! se tu te fas
Luno sereno,
Ièu bello nèblo me farai,
T'acatarai !
- Mai se la nèblo m'enmantello,
Tu, peracò, noun me tendras ;
Ièu, bello roso vierginello
M'espandirai dins l'espinas !
- O Magali ! se tu te fas
La roso bello,
Lou parpaioun iéu me farai,
Te besarai !
- Vai, calignaire, courre, courre !
Jamai, jamai m'agantaras,
Iéu de la rusco d'un grand roure
Me vestirai dins lou bouscas.
- O Magali ! se tu te fas
L'aubre di mourro,
Ièu lou clot d'èurre me farai,
T'embrassarai !
- Se me vos prene à la brasseto,
Rèn qu'un vièi chaine arraparas ...
Ièu, papelan, counfessarai,
E t'ausirai !
- Se dòu couvènt passes li porto,
Touti li mounjo trouvaras
Qu'à moun entour saran pèr orto,
Car en susàri me veiras !
- O Magali ! se tu te fas
La pauro morto,
Adounc la terro me farai,
Aqui t'aurai !
- Aro coumence enfin de creire
Que noun me parles en risènt,
Vaqui moun aneloun de vèire
Per souvenènco, o bèu jouvènt !
- O Magali ! me fas de bèn !...
Mai, tre te vèire,
Ve lis estello, o Magali,
Coume an pali !
Mistral
Mirèio, chant III
O Magali, ma tant aimée,
mets la tête à la fenêtre !
Ecoute un peu cette aubade
de tamborins et de violons.
Le ciel est là-haut plein d'étoiles,
le vent est tombé ;
mais les étoiles pâliront
en te voyant.
- Pas plus que du murmure des branches,
de ton aubade je ne me soucie !
Mais je m'en vais dans la mer blonde
me faire anguille de rocher.
- O Magali, si tu te fais
le poisson de l'onde,
moi le pêcheur je me ferai,
Je te pêcherai !
- Oh ! mais, si tu te fais pêcheur,
quand tu jetteras tes verveux,
je me ferai l'oiseau qui vole,
je m'envolerai dans les landes.
- O Magali, si tu te fais
l'oiseau de l'air,
je me ferai, moi, le chasseur,
je te chasserai.
- Aux perdreaux, aux becs-fins,
si tu viens tendre tes lacets,
je me ferai, moi, l'herbe fleurie,
et me cacherai dans les prés vastes.
- O Magali, si tu te fais
la margarite,
je me farai, moi, l'eau limpide,
je t'arroserai.
- Si tu te fais l'onde limpide,
je me ferai, moi, le grand nuage,
et promptement m'en irai ainsi
en Amérique, là-bas bien loin !
O Magali, si tu t'en vas
aux lointaines Indes,
je me ferai, moi, le vent de mer,
je te porterai !
Si tu te fais le vent marin,
je fuirai d'un autre côté .
je me ferai l'échappée ardente
du grand soleil qui fond la glace !
- O Magali, si tu te fais
le rayonnement du soleil,
je me ferai, moi, le vert lézard,
et te boirai.
- Si tu te rends la salamandre
qui se cache dans le hallier,
je me rendrai, moi, la lune pleine
qui éclaire les sorciers dans la nuit !
- O Magali, si tu te fais
lune sereine,
je me ferai, moi, belle brume,
je t'envelopperai.
- Mais si la brume m'enveloppe,
pour cela tu ne me tiendras pas :
moi, belle rose virginale,
je m
Frederic Mistral: Magalí
- Oh Magalí, ma ben amada!
Guaiti ton cap al finestró!
Escolta un poc aquesta albada
de tamborins tota dolçor.
Lluu dels estels la munió;
l'aura és callada...
Mes els estels s'esblaimaran
quan et veuran!
- A la cançó que el bosc entona
més que a ta albada jo faig cas:
me'n vaig a mar, i en poca estona
tornada anguila ja em veuràs.
- Oh Magalí! Quan tu seràs
el peix de l'ona,
un pescador jo em tornaré:
te pescaré!
- Oh! Mes, llavors, si et fas pescaire,
ton volantí quan llançaràs
jo esdevindré l'ocell volaire,
vola que vola i volaràs!
- Oh Magalí! Quan tu seràs
l'ocell de l'aire,
un caçador jo em tornaré:
te caçaré.
- A l'aucelleta més garrida
quan vulguis tu parar ton llaç,
jo esdevindré l'herba florida:
m'amagaré pels pedregars.
- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
la margarida,
jo l'aigua clara em tornaré:
te regaré.
- Si tu et tornesses l'aigua pura,
jo esdevindria nuvolàs,
i endreçaria, a la ventura,
cap a l'Amèrica mon pas.
- Oh Magalí! Si tu te'n vas
lluny per l'altura,
l'aura de mar jo em tornaré:
te portaré.
- Mes si tu et fas la marinada,
quan de seguir-la provaràs
jo esdevindré la calorada
que escampa el sol quan fon el glaç!
- Oh Magalí! Quan tu seràs
la soleiada,
la sargantana jo em faré
i te'm beuré.
- Si et fas rèptil de dura esquena,
quan pel pedreny t'amagaràs
jo esdevindré la lluna plena
qui dels bruixots fa llum al pas.
- Oh Magalí! Quan tu seràs
lluna serena,
jo blanca boira em tornaré:
t'embolcaré.
- Mes, si la boira m'emmantella,
encara presa no em tindràs,
jo esdevindré rosa-poncella
entre espinals, i no m'hauràs.
- Oh Magalí! quan tu seràs
la rosa bella,
la papallona jo em faré:
te besaré.
- Corre que corre, bé et pots moure!...
Jamai, jamai m'agafaràs:
jo de l'escorça d'un gran roure
me vestiré sens fer-te cas.
- Oh Magalí! Mes no seràs
encara a lloure:
jo branca d'heura em tornaré:
t'abraçaré.
- Quan et creuràs tenir-me estreta,
sols un vell roure agafaràs;
seré a Sant Blai ben tancadeta,
i el monestir barra ton pas.
- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
monja blanqueta,
el teu confés jo em tornaré:
t'escoltaré.
Frederic Mistral
Mirèio, chant III
(Traducció de Maria-Antònia Salvà)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)