domingo, 13 de abril de 2008

Les postals més maques del Museu de Montserrat


Pere Daura, Martha (1935)

Francesc Torrescassana, Nena davant del piano (1885)

Joan Rebull, Maria Rosa (1885)

Edgar Degas, Unhappy Nelly

domingo, 6 de abril de 2008

Al MNAC. Contes a l'entorn del claustre


Les dues postals més maques:

Hermen Anglada Camarasa, Florera (1935)

Gaspar Homar, Berenar al camp (Cap a 1905-1906)

jueves, 27 de marzo de 2008

Dibuixos primavera 2008

La piràmide dels menjars, (18 de juny 2008)


Mari i Pere / tenim la peli / de cotxes embruixats / tots els números / de l'1 al 10. Magalí (15/06/08)
Ratolins, (11/05/08)

Granota, (30/0408)




Gerro amb flor de paper (còpia del natural), (28/04/08)

Gerro amb flors, (28/04/08)

Fruiter, (28/04/08)

Xilofon, (28/04/08)

Xilofon, (27/04/08)

(24/04/08)

Careta, (21/04/08)








Dibuix de la Lucia fet per a la Magalí




Vestits de les tres bessones, (13/04/08)

Coses dels homes primitius, (07/04/08)

Caçador de bolets, (02/04/08)

La mar, (25/03/08)

Convit de ratolins, (24/03/08)

Terra de meravelles, (23/03/08)


















La muntanya dels quatre robins, (22/03/08)

domingo, 2 de marzo de 2008

Els que m'estimo

Magalí fent llistats d'amics a ordinador

MAGALÍ
FEDE
LAIA L.

MÍRIAM
ADRIÀ

HENAR
LAIA G.
LUCIA
LLUC

HUGO
CARLOTA
ROSA MARIA

ELSA
CARLES
PERE
MARI

Pere, Carles, Magalí, Mari i Elsa a Jericó (11/09/2001)

Magalí i Milena

Magalí i Pere

Magalí i Mari

Elsa i Milena a Jericó

Milena, Magalí, Elsa i Marçal a Montjuïc

Les yeux d'Elsa

Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire

A l'ombre des oiseaux c'est l'océan troublé
Puis le beau temps soudain se lève et tes yeux changent
L'été taille la nue au tablier des anges
Le ciel n'est jamais bleu comme il l'est sur les blés

Les vents chassent en ain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure

Mère des Sept douleurs ô lumière mouillée
Sept glaives ont percé le prisme des couleurs
Le jour est plus poignant qui point entre les pleurs
L'iris troué de noir plus bleu d'être endeuillé

Tes yeux dans le malheur ouvrent la double brèche
Par où se reproduit le miracle des Rois
Lorsque le coeur battant ils virent tous les trois
Le manteau de Marie accroché dans la crèche

Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux

L'enfant accaparé par les belles images
Ecarquille les siens moins démesurément
Quand tu fais les grands yeux je ne sais si tu mens
On dirait que l'averse ouvre des fleurs sauvages

Cachent-ils des éclairs dans cette lavande aù
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au fillet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août

J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
O paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeus sont mon Pérou ma Golconde mes Indes

Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Mois je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa

Louis Aragon


Els ulls d'Elsa

Els teus ulls són tan profunds que inclinant als teus ulls els meus per veure,
en el seu fons he vist tots els sols reflectits,
i el salt cap a la mort de tots els desesperats,
els teus ulls són tan profunds que hi he perdut la memòria.

A l'ombra dels ocells és un mar en tenebres;
de sobte el bon temps s'aixeca i els teus ulls canvien;
l'estiu retalla el núvol al taller dels àngels,
el cel no és mai tan blau com sobre les espigues de blat.


Torna al blau la boira del vent perseguida;
més diàfans els teus ulls oberts sota les llàgrimes;
ni encara després de la pluja els cels brillen tant;
el vidre blau no és mai tan blau com en la ferida.

Madona dels set dolors, foc humit,
set espases van trencar el prisma de colors;
el dia és més punxant nascut entre clamors,
i el nocturn rellent, més blau ennegrit.

De les melangies en la plàcida febre
reobres amb els teus ulls camins d'epifania.
Batent el cor, el mantell de Maria
al temps els Tres Mags van veure al pessebre.

Al maig de les veus n'hi ha prou amb un salteri
per a tots els crits i totes les cançons;
guarda un troç de cel llumeners per milions,
on falten els teus ulls amb el seu doble misteri.

L'infant abassegat per les belles imatges,
desmesuradament menys estupefacció espaia,
que si engrandeixes els teus ulls, insoluble fal·làcia,
com ratxa que obrís les flors salvatges.

Amagues els teus llampecs al mig de l'espígol
on els insectes viuen els seus amors violents?
Pres estic en el llaç de les estrelles que filen,
com un mariner que mor ofegat en ple mes d'agost.

Vaig extreure aquest radi de la pechblenda;
vaig calcinar els meus dits al seu foc prohibit;
paradís mil cops recobrat i perdut,
els teus ulls són mi Perú, mi Golconda, mi daurada llegenda.

I va succeir que una bona tarda el món es va trencar;
en els esculls que els nàufrags van encendre ,
els veia brillar sota la mar
els ulls d'Elsa,
els ulls d'Elsa, els ulls d'Elsa .

domingo, 24 de febrero de 2008

Acrostiche pour Magali


Acrostiche pour Magali de sa grand-tante E. F. C. , (24/02/2008)

miércoles, 20 de febrero de 2008

Mistral. Mirèio, chant III


O Magali, ma tant amado,
Mete la tèsto au fenestroun !
Escouto un pau aquesto aubado
De tambourin e de viouloun.

Es plen d'estello aperamount !
L'auro es toumbado ;
Mai lis estello paliran,
Quand te veiran !

- Pas mai que dòu murmur di broundo
De ton aubado iéu fai cas !
Mai ièu m'envau dins la mar bloundo
Me faire anguielo de roucas.

- O Magali ! se tu te fas
Lou pèis de l'oundo.
Ièu lou pescaire me farai,
Te pescarai !

- Oh ! mai, se tu te fas pescaire,
Ti vertoulet quant jitaras,
Ièu me farai l'aucèau voulaire ,
M'envoularai dins li campas.

- O Magali ! se tu te fas
L'aucèu de l'oundo,
Ièu lou cassaire me farai,
Te cassarai !

I perdigau, i bouscarido,
Se vènes, tu, cala ti las,
Ièu me farai l'erbo flourido
E m'escoundrai dins li pradas.

- O Magali ! se tu te fas
La margarido,
Ièu l'aigo lindo me farai,
T'arrousarai.

- Se tu te fas l'aigueto lindo,
Ièu me farai lou nivoulas,
E lèu m'enanarai ansido
A l'Americo, perabas !

- O Magali ! se tu t'en vas
Alin is Indo,
L'auro de mae ièu me farai,
Te pourtarai !

- Se tu te fas la marinado,
Iéu fugirai d'un autre las :
Iéu me farai l'escandihado
Doù grand soulèu que found lou glas !

- O Magali ! se tu te fas
La souleiado,
Lou verd limbert iéu me farai
E te béurai !

- Se tu te rendes l'alabreno
Que se rescound dins lou bartas,
Iéu me rendrai la luno pleno
Que dins la niue fai lume i masc !

- O Magali ! se tu te fas
Luno sereno,
Ièu bello nèblo me farai,
T'acatarai !

- Mai se la nèblo m'enmantello,
Tu, peracò, noun me tendras ;
Ièu, bello roso vierginello
M'espandirai dins l'espinas !

- O Magali ! se tu te fas
La roso bello,
Lou parpaioun iéu me farai,
Te besarai !

- Vai, calignaire, courre, courre !
Jamai, jamai m'agantaras,
Iéu de la rusco d'un grand roure
Me vestirai dins lou bouscas.

- O Magali ! se tu te fas
L'aubre di mourro,
Ièu lou clot d'èurre me farai,
T'embrassarai !

- Se me vos prene à la brasseto,
Rèn qu'un vièi chaine arraparas ...
Ièu, papelan, counfessarai,
E t'ausirai !

- Se dòu couvènt passes li porto,
Touti li mounjo trouvaras
Qu'à moun entour saran pèr orto,
Car en susàri me veiras !

- O Magali ! se tu te fas
La pauro morto,
Adounc la terro me farai,
Aqui t'aurai !

- Aro coumence enfin de creire
Que noun me parles en risènt,
Vaqui moun aneloun de vèire
Per souvenènco, o bèu jouvènt !

- O Magali ! me fas de bèn !...
Mai, tre te vèire,
Ve lis estello, o Magali,
Coume an pali !


Mistral
Mirèio, chant III



O Magali, ma tant aimée,
mets la tête à la fenêtre !
Ecoute un peu cette aubade
de tamborins et de violons.
Le ciel est là-haut plein d'étoiles,
le vent est tombé ;
mais les étoiles pâliront
en te voyant.

- Pas plus que du murmure des branches,
de ton aubade je ne me soucie !
Mais je m'en vais dans la mer blonde
me faire anguille de rocher.
- O Magali, si tu te fais
le poisson de l'onde,
moi le pêcheur je me ferai,
Je te pêcherai !

- Oh ! mais, si tu te fais pêcheur,
quand tu jetteras tes verveux,
je me ferai l'oiseau qui vole,
je m'envolerai dans les landes.
- O Magali, si tu te fais
l'oiseau de l'air,
je me ferai, moi, le chasseur,
je te chasserai.

- Aux perdreaux, aux becs-fins,
si tu viens tendre tes lacets,
je me ferai, moi, l'herbe fleurie,
et me cacherai dans les prés vastes.
- O Magali, si tu te fais
la margarite,
je me farai, moi, l'eau limpide,
je t'arroserai.

- Si tu te fais l'onde limpide,
je me ferai, moi, le grand nuage,
et promptement m'en irai ainsi
en Amérique, là-bas bien loin !
O Magali, si tu t'en vas
aux lointaines Indes,
je me ferai, moi, le vent de mer,
je te porterai !

Si tu te fais le vent marin,
je fuirai d'un autre côté .
je me ferai l'échappée ardente
du grand soleil qui fond la glace !
- O Magali, si tu te fais
le rayonnement du soleil,
je me ferai, moi, le vert lézard,
et te boirai.

- Si tu te rends la salamandre
qui se cache dans le hallier,
je me rendrai, moi, la lune pleine
qui éclaire les sorciers dans la nuit !
- O Magali, si tu te fais
lune sereine,
je me ferai, moi, belle brume,
je t'envelopperai.

- Mais si la brume m'enveloppe,
pour cela tu ne me tiendras pas :
moi, belle rose virginale,
je m


Frederic Mistral: Magalí

Magalí, Castell d'Aro (05/07/2008)


- Oh Magalí, ma ben amada!
Guaiti ton cap al finestró!
Escolta un poc aquesta albada
de tamborins tota dolçor.

Lluu dels estels la munió;
l'aura és callada...
Mes els estels s'esblaimaran
quan et veuran!

- A la cançó que el bosc entona
més que a ta albada jo faig cas:
me'n vaig a mar, i en poca estona
tornada anguila ja em veuràs.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
el peix de l'ona,
un pescador jo em tornaré:
te pescaré!

- Oh! Mes, llavors, si et fas pescaire,
ton volantí quan llançaràs
jo esdevindré l'ocell volaire,
vola que vola i volaràs!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
l'ocell de l'aire,
un caçador jo em tornaré:
te caçaré.

- A l'aucelleta més garrida
quan vulguis tu parar ton llaç,
jo esdevindré l'herba florida:
m'amagaré pels pedregars.

- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
la margarida,
jo l'aigua clara em tornaré:
te regaré.

- Si tu et tornesses l'aigua pura,
jo esdevindria nuvolàs,
i endreçaria, a la ventura,
cap a l'Amèrica mon pas.

- Oh Magalí! Si tu te'n vas
lluny per l'altura,
l'aura de mar jo em tornaré:
te portaré.

- Mes si tu et fas la marinada,
quan de seguir-la provaràs
jo esdevindré la calorada
que escampa el sol quan fon el glaç!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
la soleiada,
la sargantana jo em faré
i te'm beuré.

-
Si et fas rèptil de dura esquena,
quan pel pedreny t'amagaràs
jo esdevindré la lluna plena
qui dels bruixots fa llum al pas.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
lluna serena,
jo blanca boira em tornaré:
t'embolcaré.

- Mes, si la boira m'emmantella,
encara presa no em tindràs,
jo esdevindré rosa-poncella
entre espinals, i no m'hauràs.

- Oh Magalí! quan tu seràs
la rosa bella,
la papallona jo em faré:
te besaré.

- Corre que corre, bé et pots moure!...
Jamai, jamai m'agafaràs:
jo de l'escorça d'un gran roure
me vestiré sens fer-te cas.

- Oh Magalí! Mes no seràs
encara a lloure:
jo branca d'heura em tornaré:
t'abraçaré.

- Quan et creuràs tenir-me estreta,
sols un vell roure agafaràs;
seré a Sant Blai ben tancadeta,
i el monestir barra ton pas.


- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
monja blanqueta,
el teu confés jo em tornaré:
t'escoltaré.

Frederic Mistral
Mirèio, chant III
(
Traducció de Maria-Antònia Salvà)